Va practicar a molt bon nivell futbol, natació i tenis, però el que realment el va apassionar, durant dècades, va ser l'escalada i l'alta muntanya. En 1956 va ser soci fundador del Centro Excursionista Eldense.

Pioner indiscutible de l'escalada a la Vall del Vinalopó, -possiblement el primer escalador de la província d'Alacant- a principis dels anys 60, al costat del seu germà Pascual va obrir la primera via de les Penyes del Marín, la Navarro, hui coneguda com Capicúa. Posteriorment va inaugurar moltes altres rutes tant en eixes penyes com en les veïnes Peñas de Cabreras i en la Penya del Corb.

Va escalar a Pirineus i a Alps, va formar part com a tècnic de l'Escola Nacional d'Alta Muntanya i va ser seleccionat per a la primera expedició valenciana extraeuropea, Groenlàndia '70, viatge al qual finalment no va poder assistir per motius familiars.

Però sens dubte el que més li va marcar com a escalador van ser les seues atrevides, i una mica eixelebrades, escalades a la cara sud de la Silla del Cid. Lligat al pit amb cordes de dubtosa fiabilitat, calçat amb gruixudes botes rígides i assegurat amb pesades clavilles artesanes, que en moltes ocasions ell mateix deia "clavijas de moral" pel mal col·locades que quedaven, van aconseguir ascendir per uns draps de roca mediocre que hui dia impressionen només de veure'ls.

Sens dubte la seua marxa deixarà un gran buit entre nosaltres, però les seues gestes, els seus comentaris i aptitud davant la vida, romandrà en el nostre record. D.E.P.